Kebonikö

A la cantonada del carrer Penedès amb Martínez de la Rosa hi ha un petit centre de gravetat, un univers diminut que atrau tothom que s'hi acosta. I a l'interior, una constel·lació de collarets i anells, bosses i fundes, làmines i targetes orbiten a l'aparador, reposen sobre les prestatgeries o pengen de les parets d'aquesta petita botiga taller al cor de Gràcia.

Kebonikö és una lluminosa capseta de tresors creats i triats amb molta cura per l'Ariadna, una emprenedora que ha adoptat aquest raconet del barri per oferir objectes únics, senzills i especials, que contribueixen a donar un xic de color a la nostra vida diària.

Sovint és fàcil trobar-la afanyada confeccionant noves peces, com la recent col·lecció de fundes

per a notebook i ebook, que alliberen aquests objectes quotidians de la monotonia dels dissenys i els materials més habituals i que han estat reconegudes per Kireei Magazine ("La revista de las cosas bellas") com a peces úniques.

A més, la curiositat i la inquietud de la seva creadora han donat una nova dimensió a Kebonikö, que ha esdevingut un projecte glocal gràcies a l'obertura de keboniko.com, gairebé coincidint amb el tercer aniversari de la inauguració de la botiga del carrer Penedès.

Color, sensibilitat i també solidaritat perquè, juntament amb Lia&cia, Kebonikö dissenya, confecciona i ven joguines per a gats i gossos, i destina tots els beneficis a protectores d'animals i associacions amb pocs recursos a través de la iniciativa Peluts Solidaris.

És la mateixa il·lusió que desprenen i provoquen tots els objectes que es troben a la botiga, quan els compres i quan tens la sort de rebre'ls, o la cura amb què està feta la web i l'originalitat de la seva pàgina de Facebook.

Aquesta il·lusió ha estat capaç de crear al voltant de Kebonikö un microsmos que encomana l'optimisme de les coses fetes, buscades i ofertes amb el cor.

Kebonikö

Penedès, 3

Mostra un mapa més gran

Coquus, Escuela de cocina

Amb una mica d'interès, tothom es pot arribar a bellugar amb comoditat entre els focs (o la vitro) de la cuina.

Si ja ets capaç de tallar i rentar un enciam, ficar-lo en un bol i amanir-lo amb oli, vinagre, sal i pebre, ja pots dir que saps cuinar. Amb un xic més de paciència, acabaràs preparant les teves pròpies esferificacions.

Fins arribar a assolir aquest nivell el camí pot ser dur i, de vegades, fins i tot decepcionant: arrossos covats o enganxats al fons de la paella, cullerots fets malbé, truites de patata cruixents (¿!) o llenties que semblen menjar de ranxo.

Però no ens podem deixar arrossegar pel desànim! Si al principi som uns maldestres a la cuina, sempre podrem demanar consell a la mama, a la iaia o a un amic (assegurant-nos abans que no sigui més destraler que nosaltres...).

A més, hi ha la molt assenyada possibilitat d'aprendre d'algú que s'hi dedica professionalment. No es tracta de demanar plaça per fer una estada al Bulli o al Santa Pau, sinó d'acostar-se modestament a una escola de cuina perquè se t'encomani l'afició i la tècnica. Nosaltres ens hem atansat a Coquus, un centre amb unes instal·lacions molt xules que hi ha al carrer Ferrer de Blanes, 7.

Si ja tens idea de com fregir un ou o de com cuinar un bistec a la planxa sense que se't cremi ni et quedi cru, a Coquus trobaràs un munt de cursos i activitats que segur que t'ajudaran a millorar el que ja saps fer i, per descomptat, per aprendre coses noves: cuina mediterrània, per convidar, japonesa, creativa, pintxos i tapes, cuina de festa, cuina en miniatura i, ara naturalment, cuina de Nadal. Però si comences pel nivell més bàsic, aprendràs a anar a comprar al mercat i a saber triar els productes que sempre has de tenir a mà per cuinar sa i bo.

El millor de tot és que, malgrat que pensis que controles prou bé les tècniques bàsiques de la cuina de supervivència, la de cada dia, sempre hi ha coses noves per aprendre quan menys t'ho esperes. Per exemple, en el curs de "Cuina per convidar" ens van ensenyar a rentar bé un porro i aprofitar-lo millor o com picar una ceba conservant la punta dels dits i sense que es desmunti abans de tallar-la.

A sobre, ho vam passar molt bé amb en Fran, el profe, i la seva ajudant Sofia, que en saben un munt de cuinar i d'explicar-ho pas a pas perquè s'entengui perfectament. I seguir les seves indicacions és molt fàcil perquè manipulen els aliments i els estris davant teu sense que perdis cap detall.

Al final, el més difícil és arribar a casa, revisar els apunts que vas prendre a la carpeta que et van donar, arremangar-te i posar-te mans a l'obra (o a la cassola). Però com que cuinar és una activitat que et convida a fer-la en companyia i posant-hi una mica d'alegria, sempre hi haurà algú disposat a donar-te un cop de mà i passar-ho bé.

Coquus, Escuela de cocina

Ferrer de Blanes, 7

Mostra un mapa més gran

Goya 18

Sempre ens ha cridat l’atenció veure que quelcom es belluga en els locals que porten temps tancats al barri. Acostumem a especular sobre quin serà el seu destí, fent càbales amb elements com el tipus de negocis que ja hi ha al mateix carrer, si hi passa molta o poca gent o, fins i tot, si hi poden circular els cotxes.

Com que aquests càlculs i la pròpia intuició no són cap ciència exacta, en el cas de Goya 18 ens vam equivocar de part a part.

De fet, al número 18 de Goya hi havia hagut un dels dos brocanters del carrer que, a més d’estar a tocar l'un de l’altre, van tancar en un lapse de temps molt proper. El de la cantonada amb Mozart el van reobrir com una curiosa botiga de moda (Kidults Shop) i l’altre es va convertir en Goya 18 que, més que una bodega, és una botiga de vins.

No farà ni un any des que van obrir i la proposta d'en Miguel i la Valentina sembla que ja s'ha consolidat en aquesta part del barri. No és estrany perquè des del començament tot apuntava que el projecte seria un èxit. L’encert d’oferir una tria prou diversa de vins, tant pel que fa procedències com a varietats, permet que tothom pugui gaudir d’un producte de qualitat ajustat a la seva butxaca.

A més, quan apareixen els dubtes a l’hora d’escollir, com sol passar quan l’únic que saps dir d’un vi és si és negre o blanc i si t’agrada o no (que ja és molt!), el millor és deixar-se aconsellar. En aquests casos, amb quatre preguntes la Valentina o en Miguel et fan una radiografia de les teves preferències i gustos i la veritat és que sempre encerten.

Potser per això i perquè integrar-se en un barri és relacionar-se amb la seva gent, a Goya 18 han sabut veure des del principi que la formació i la informació són la millor manera de contribuir a promoure el vi com una experiència cultural i plaentera, i organitzen cursos temàtics de cata a la rebotiga els dissabtes a la tarda. Cal reservar amb prou antelació perquè l’experiència ens demostra que si no vas llest, les places s’omplen de seguida.

Però l’oferta de Goya 18 no s’esgota amb els vins i també s’hi troba una bona selecció de caves (frescs, si els vols), ginebres (ara tan de moda), whiskies (i les seves aigües) i altres destil·lats, exposats a l'aparador. I a més, a l’estanteria de l’esquerra hi ha algunes conserves “de calité” que val la pena no deixar en l'oblit.

Amb el Nadal a la cantonada, no hi ha millor excusa per acostar-se a aquest negoci que ha sabut conservar una atmosfera que convida a gaudir del temps.

Goya 18

Goya, 18

De dimarts a divendres de 17h30 a 21h30.

Dissabte de 11h00 a15h00 i de 17h30 a 21h30.

Dilluns i diumenges tancat.

Mostra un mapa més gran

Teatre Lliure

La setmana passada vam anar al Teatre Lliure de Gràcia a veure La gata sobre la teulada de zinc calenta, de Tennessee Williams. L'escenografia és senzilla i alhora captivadora i el text d'aquest clàssic contemporani pot generar més d'un dilema existencial en sortir del teatre. Però tranquils, que no desvetllarem cap secret de l'obra ni de la posada en escena.

Com que l'escenari es veu perfectament des de qualsevol punt del pati de butaques, no ens va importar que ens hagués tocat la darrera fila. Abans però, mentres feiem una mica de temps per entrar a la sala, vam tafanejar per l'edifici i vam descobrir el restaurant que hi ha al primer pis. És un local ampli amb molt espai entre les taules, d'aquells que ja són difícils de trobar. Després de l'obra, tot bevent una copa de vi i escoltant en Jamie Cullum, ens preguntàvem quant trigaran a multiplicar les taules del restaurant si acaba tenint l'èxit que li vaticinem. Mentrestant, les actrius anaven arribant i seien a un parell de taules de distància per fer una copa després de la funció.

La cosa és que el Lliure ha tornat a obrir les portes a Gràcia després de set anys de reformes. Sembla que la sala s'havia quedat petita i els mitjans tècnics ja no eren els més adequats pel tipus de produccions que s'hi fan. Però sobretot, l'edifici s'havia hagut de tancar per seguretat.

Amb tot, el més impactant de la transformació del Lliure és el forat de l'escala principal, recobert per desenes de llàgrimes vermelles de ceràmica de diferents mides, que provoquen un efecte molt inquietant quan les contemples mentre puges, com si les parets ploressin o suessin sang. La instal·lació, titulada precisament "Pluja de sang", és obra d'en Frederic Amat i bé que podria ser una al·legoria de les misèries i els excesos de l'ésser humà, que es representen a la sala que hi ha al final de l'escala.

Com hem llegit en algun lloc, que un espai com el Lliure torni en plena crisi després d'un període tan llarg sense activitat pública és una gran notícia. Nosaltres a més estem segurs que és l'indicador que, per damunt de la situació en què ens trobem, hi ha molta gent que està treballant entre bastidors. I això és un clar senyal d'un futur esperançador.

Teatre Lliure

Carrer Motseny, 47

Mostra un mapa més gran

Llibreria Know Food

Quan al setembre ens vam assebentar que la llibreria Know Food tancava, la notícia ens va sorprendre i ens va entristir. Des del principi, estàvem convençuts que seria un projecte de llarg recorregut i que, per la seva singularitat, no trigaria gaire a consolidar-se com una de les llibreries gastronòmiques de referència a la ciutat.

Ara fa tres anys en Sergi Tort va obrir Know Food, un espai que abordava la cultura del menjar des d'una perspectiva molt àmplia. Et podies passar una bona estona bussejant entre receptaris, assajos d'antropologia i història de l'alimentació o política alimentària, obres de referència de grans cuiners, gastrònoms i enòlegs, llibres de dietètica i nutrició, llibres infantils o novel·les on els aliments i la cuina eren els protagonistes. A més, hi trobaves un bon catàleg d'obres en anglès, francès o italià i, fins i tot, alguns estris bàsics per cuinar com maces de morter o cullerots.

Des dels inicis del projecte, la llibreria Know Food va disposar de botiga on line i d'una newsletter que arribava puntual al teu email per informar-te sobre les noves incorporacions al catàleg o de les activitats que s'hi organitzaven, entre les que hi havia presentacions de llibres. I per Sant Jordi era bonic veure la paradeta muntada davant la porta de la botiga o com almenys un any, que els vam veure sortir al carrer Gran de Gràcia.

Durant aquests tres anys, tothom que s'ha acostat a la llibreria Know Food, des de cuinetes fins a experts, s'ha pogut endinsar en l'univers meravellós dels aliments i la forma de cuinar-los i consumir-los, com una experiència de coneixement individual i col·lectiva. I hem gaudit amb l'amabilitat i el consell d'en Sergi. Per això és trist que desapareguin iniciatives amb tanta ànima.

En Sergi ens ha explicat que Know Food tanca definitivament a finals de novembre i, de moment, la seva pàgina de Facebook continua activa.

Et desitgem molta sort!

Llibreria Know Food

Penedès, 11

Ver mapa más grande

Bar Woody

Qui faci algun temps que no passa pel Woody es trobarà amb la sorpresa que darrera la barra no hi ha la mateixa cara que ha estat al capdavant d'aquest bar tan genuí de la plaça del Sol durant anys. En canvi, no notarà cap diferència al local, que manté la mateixa atmosfera tertuliana i cinèfila que convida a pendre una copa al ritme suau de jazz o d'alguna banda sonora que acompanya la conversa.

El Woody és com l'escenari d'una peli on pot passar de tot al voltant de la seva barra ampla, que és el centre del local i que converteix el cambrer en un dels personatges principals de la trama. Perquè quan entres al Woody ja t'adreces espontàniament cap a la barra, a seure en un tamboret i compartir els teus pensaments amb en Rick Blaine o amb en Sam Malone, segons el dia i l'estat d'ànim. Si freqüentes el Woody de tant en tant, un dia acabaràs sentint el "Where Everybody Knows Your Name".

Mentre prens un còctel, t'acompanyaran en la teva interpretació el bo i millor de Hollywood, des dels marcs on descansen repartits per totes les parets del bar. Ja feia temps que el Woody no en servia, de còctels, i els nous responsables han tingut l'encert de pujar a l'ona de revifada dels combinats.

Als amants del cinema els agradarà saber que cada darrer diumenge de mes el Super8 Foro es reuneix al Woody per projectar velles pel·lícules i també modernes en aquest format i l'entrada és lliure per a tothom, a canvi d'una consumició, això sí.

A més, tota l'actualitat del Woody es pot seguir al seu perfil de Facebook.

Woody Bar

Plaça del Sol, 7

Mostra un mapa més gran

Bar Casa Pagès

De vegades, quan tornem cap a casa de la feina fem una parada al Bar Casa Pagès, a la cantonada del carrer Llibertat amb Fraternitat. I els noms d'aquests carrers l'encaixen francament bé perquè el Casa Pagès és un local ampli amb molt espai entre les taules, que són grans, i genial per compartir una bona estona amb els amics, fent una cervesa o un vi. Per cert, si arribes entre les 5 de la tarda i les 8 del vespre la Moritz et costa només 1,50!

Casa Pagès és un bar centenari, que està regentat per la mateixa família des de fa més de vint-i-cinc anys. El 2008 van fer una lleu remodelació que li va donar un aire nou al negoci i el va reorientar, essent capaços de mantenir, però, l'essència d'un bar amb història. Casa Pagès és ara un local on coincideixen persones d'edats molt diverses perquè conserva la clientela habitual i ha estat capaç d'atreure gent més jove.

I què pots fer al Casa Pagès? Doncs, per exemple, navegar per Internet perquè tenen wi-fi gratis, mentre et menges una bona truita o un entrepà amb nom de filòsof (Plató, Ortega y Gasset, Kant...). I si hi ha futbol, el pots veure a la pantalla plana amb unes braves de tres mides diferents, segons la gana que tinguis, sempre fetes al moment i a un preu més que raonable. Això sí, si vols assegurar-te el lloc, val la pena que vagis amb temps perquè les nits de partit s'omple de gom a gom.

A més, per fer un sopar amb amics, t'ofereixen menú per a grups i al migdia menú diari i tan casolà com si dinessis a casa de la mare o de la iaia.

Quan t'acostis al Casa Pagès és molt possible que tinguis l'estranya sensació d'estar tirant trenta anys enrere sense sortir del present i això aconsegueix crear un ambient molt especial.

Bar Casa Pagès

Carrer Llibertat, 19

Mostra un mapa més gran