jueves, 18 de noviembre de 2010

Teatre Lliure

La setmana passada vam anar al Teatre Lliure de Gràcia a veure La gata sobre la teulada de zinc calenta, de Tennessee Williams. L'escenografia és senzilla i alhora captivadora i el text d'aquest clàssic contemporani pot generar més d'un dilema existencial en sortir del teatre. Però tranquils, que no desvetllarem cap secret de l'obra ni de la posada en escena.

Com que l'escenari es veu perfectament des de qualsevol punt del pati de butaques, no ens va importar que ens hagués tocat la darrera fila. Abans però, mentres feiem una mica de temps per entrar a la sala, vam tafanejar per l'edifici i vam descobrir el restaurant que hi ha al primer pis. És un local ampli amb molt espai entre les taules, d'aquells que ja són difícils de trobar. Després de l'obra, tot bevent una copa de vi i escoltant en Jamie Cullum, ens preguntàvem quant trigaran a multiplicar les taules del restaurant si acaba tenint l'èxit que li vaticinem. Mentrestant, les actrius anaven arribant i seien a un parell de taules de distància per fer una copa després de la funció.

La cosa és que el Lliure ha tornat a obrir les portes a Gràcia després de set anys de reformes. Sembla que la sala s'havia quedat petita i els mitjans tècnics ja no eren els més adequats pel tipus de produccions que s'hi fan. Però sobretot, l'edifici s'havia hagut de tancar per seguretat.

Amb tot, el més impactant de la transformació del Lliure és el forat de l'escala principal, recobert per desenes de llàgrimes vermelles de ceràmica de diferents mides, que provoquen un efecte molt inquietant quan les contemples mentre puges, com si les parets ploressin o suessin sang. La instal·lació, titulada precisament "Pluja de sang", és obra d'en Frederic Amat i bé que podria ser una al·legoria de les misèries i els excesos de l'ésser humà, que es representen a la sala que hi ha al final de l'escala.

Com hem llegit en algun lloc, que un espai com el Lliure torni en plena crisi després d'un període tan llarg sense activitat pública és una gran notícia. Nosaltres a més estem segurs que és l'indicador que, per damunt de la situació en què ens trobem, hi ha molta gent que està treballant entre bastidors. I això és un clar senyal d'un futur esperançador.


Teatre Lliure
Carrer Motseny, 47




Mostra un mapa més gran

No hay comentarios:

Publicar un comentario