Sempre ens ha cridat l’atenció veure que quelcom es belluga en els locals que porten temps tancats al barri. Acostumem a especular sobre quin serà el seu destí, fent càbales amb elements com el tipus de negocis que ja hi ha al mateix carrer, si hi passa molta o poca gent o, fins i tot, si hi poden circular els cotxes. Com que aquests càlculs i la pròpia intuició no són cap ciència exacta, en el cas de Goya 18 ens vam equivocar de part a part.
De fet, al número 18 de Goya hi havia hagut un dels dos brocanters del carrer que, a més d’estar a tocar l'un de l’altre, van tancar en un lapse de temps molt proper. El de la cantonada amb Mozart el van reobrir com una curiosa botiga de moda (Kidults Shop) i l’altre es va convertir en Goya 18 que, més que una bodega, és una botiga de vins.
No farà ni un any des que van obrir i la proposta d'en Miguel i la Valentina sembla que ja s'ha consolidat en aquesta part del barri. No és estrany perquè des del començament tot apuntava que el projecte seria un èxit. L’encert d’oferir una tria prou diversa de vins, tant pel que fa procedències com a varietats, permet que tothom pugui gaudir d’un producte de qualitat ajustat a la seva butxaca.
A més, quan apareixen els dubtes a l’hora d’escollir, com sol passar quan l’únic que saps dir d’un vi és si és negre o blanc i si t’agrada o no (que ja és molt!), el millor és deixar-se aconsellar. En aquests casos, amb quatre preguntes la Valentina o en Miguel et fan una radiografia de les teves preferències i gustos i la veritat és que sempre encerten.
Potser per això i perquè integrar-se en un barri és relacionar-se amb la seva gent, a Goya 18 han sabut veure des del principi que la formació i la informació són la millor manera de contribuir a promoure el vi com una experiència cultural i plaentera, i organitzen cursos temàtics de cata a la rebotiga els dissabtes a la tarda. Cal reservar amb prou antelació perquè l’experiència ens demostra que si no vas llest, les places s’omplen de seguida.
Però l’oferta de Goya 18 no s’esgota amb els vins i també s’hi troba una bona selecció de caves (frescs, si els vols), ginebres (ara tan de moda), whiskies (i les seves aigües) i altres destil·lats, exposats a l'aparador. I a més, a l’estanteria de l’esquerra hi ha algunes conserves “de calité” que val la pena no deixar en l'oblit.
Amb el Nadal a la cantonada, no hi ha millor excusa per acostar-se a aquest negoci que ha sabut conservar una atmosfera que convida a gaudir del temps.
Mostra un mapa més gran
La setmana passada vam anar al Teatre Lliure de Gràcia a veure La gata sobre la teulada de zinc calenta, de Tennessee Williams. L'escenografia és senzilla i alhora captivadora i el text d'aquest clàssic contemporani pot generar més d'un dilema existencial en sortir del teatre. Però tranquils, que no desvetllarem cap secret de l'obra ni de la posada en escena.